miércoles 20 de julio de 2011

Lina Caffarello




EN ABRIL



Te dejaré en abril.


Cuando espléndido aún


invoques el tiempo del verano,

comenzaré a dejarte.




Pronto

los peces irán tras la estela de los barcos

y el agua oxidará de olvido


------------------palabras y conciertos.




Hay una historia detrás de cada historia;


un zurcido de sol entre las hojas,


un clamor de jilgueros en el alma.





Te dejaré en abril.

Me llevaré, ardientes, las arenas,


la luz,


el aquelarre de la piel,


el mapa de tus ojos


-helechos desbordados-,


la liturgia de las noches,

las alas compartidas,


el canto.



Transcripto de AIR Revista Internacional de Literatura nº 21 – año decimocuarto, Málaga, España, dirigida y editada por Mariette Cirerol.


A L’ABRIL


Et deixaré en abril.

Quan esplèndid encara

invocaràs el temps de l’estiu,

començaré a deixar-te.


Aviat

els peixos aniran darrere del solc dels vaixells

i el vent rovellarà d’oblit

------------------paraules i concerts.


Hi ha una història darrere de cada història;

un sargit de sol entre les fulles,

un clam de caderneres en l’aigua. Te deixaré en abril.

Me’n duré, ardents, les arenes,

la llum,

El sàbat de la pell,

el mapa dels teus ulls-falgueres vessades-,

la litúrgia de les nits,

les ales compartides,

el cant.

Traducción al catalán: Pere Bessó

2 comentarios:

Pere Bessó dijo...

Cris:
No podia por menos que dejarte la traducción en catalán de la amiga Lina.
Os quiero mucho, aunque ya no me escribáis.
Mi afecto de siempre,
Pere Bessó.


A L’ABRIL

Et deixaré en abril.
Quan esplèndid encara
invocaràs el temps de l’estiu,
començaré a deixar-te.

Aviat
els peixos aniran darrere del solc dels vaixells
i el vent rovellarà d’oblit
------------------paraules i concerts.

Hi ha una història darrere de cada història;
un sargit de sol entre les fulles,
un clam de caderneres en l’aigua.

Te deixaré en abril.
Me’n duré, ardents, les arenes,
la llum,
El sàbat de la pell,
el mapa dels teus ulls
-falgueres vessades-,
la litúrgia de les nits,
les ales compartides,
el cant.

Anónimo dijo...

¡Qué exquisito lirismo presenta este poema!!!
Mauro Rensky