Pere Bessó traduce dos poemas de Lucila Févola

DOS POEMES DE LUCILA FÉVOLA TRADUÏTS AL CATALÀ PER PERE BESSÓ


AIGUA VIVA

Des de la Mare de les mares, fins al teu ventre ara.
Són els teus llavis / mare meua / la elegida / des de sempre, des de mai.

Ací, entre les teues aigües, sé de la meua vida, de la meua mort.
Elegesc, elegí, elegiré.
Éssers estimats i no estimats que acomplisquen el seu paper, guies de l’obscur,
a crear-los, a crear-me, els fils i la seua trama, cada volta.
Mentrestant, el teu temps /la teua esfera / els meus.
En crear-los, retorne.
Però mai no partí / però mai no arribí,
temps sense temps / no ací / no allí / ho sé.Ja tot s’ha acomplit, simultani.
Tinc por de mí, ací, dels meus dies, / de la meua nit.
Nit extensa, les teues estrelles ací.

Vaig a nàixer / vaig a morir / vaig a abastar /m’estàs cantant, mare?
Des de mai, des de sempre, m’expulsen i m’expulse.
En acabant túnel de l’oblit i la memòria.

Ja arribe / ja plore / ja udole.
Nasc, mare, / nasc, món,i és una mena d’escriure.



CADA VEGADA

Aparició, mida del discurs en el seu text perpetu.
Desaparició, mida del discurs que la nomena.

Moviment, també aqueixa escriptura, els seus viatges tancats.
Afirmació i negació, els seus textos.
Entelèquies.
El mode d’escriure’ns.

"Són roges les roses en la foscor?"
"No confondre la lluna amb el dit que l’assenyala".

Plorar riure
quan sense noms,
els seus modes de consciència.
Paraules: si existeix el món
si no existeix el món.

"—Mestre Dogen, existeix o no existeix el món?"
"—Com tu voldràs".

Perquè el silenci nostre també és una mena d’escriure.
La millor manera de escriure’ns.

Sagrada la paraula en el seu silenci,
posada en nosaltres com una renovellada forma de fundar.

Pere Bessó, (Valencia, España, 1951). Licenciado en Filología Moderna. Catedrático de Lengua y Literatura Españolas en el IB de Mislata. Publicó, inicialmente en castellano, una plaquette "Cenáculo de Sombras" (1972) y un poemario "Imágenes" (1976). Participó activamente en la movida generacional de la poesía de los 70: dirigió la revista de poesía "Múrice" y animó las tertulias de "Almirante", "San Patricio", "Ascot", etc... Codirigió la colección de poesía "Lindes". En catalán ha publicado: "Herbolari de silencis" (, 1978); "Mediterrània" ( Premi Pasqual Assins i Lerma); "L'Alter Ego" (1980); "Una Estança a Alessandria" (Premi Ausiàs March-Senyoriu de Beniarjó, 1982, 1983); "Prims Homenatges" (Iº Accèssit del "Vicent Andrés EstelIés", 1979) "Les llimes de la Vosgiana" (1987); "Pagaràs els ous de cugul" (Premi Ausiàs March-Aj. de Gandia, 1987. Ed. 62, 1988); “Iteràncies, interferències i grafitis (1993-1994)” (2on Premi II Certamen de Poesia “Vicent Andrés Estellés”, 1995) “Minimals” (Premi IX edició dels Premis de Literatura Breu, Vila de Mislata, 1999); “Narcís de la memòria” [Premi Vicent Andrés Estellés XXIX Premis Octubre, 2000, Premi de la Critica de l’IIFV [Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana] (2000); “El pou de la set que no assacia” ( 2005); “El Quadern de Malta” edición bilingüe castellano-catalán (Ed. Libros de Alejandría, Buenos Aires, 2006). Poemas y trabajos suyos han aparecido en diversas antologías, estudios y revistas especializadas. Ha traducido al castelIano y al catalán poemas de D.H. Lawrence, G. Apollinaire, I. Bonnefoy, M. Dupastre, E. Pound, J. Donne, Ronsard, A. Lowell, G. Grass, etc. Desde principios del 2005 está empeñado en la confección de una Muestra bilingüe de la poesía argentina de la segunda mitad del s. XX desde la perspectiva de género, lo que le ha permitido ir traduciendo algunas de las voces más representativas de ese país.

Página personal http://perebesso.blogspot.com

________________________